‘Eros femeller’: Jocs amorosos

Fuente: https://elpais.com/quadern/2023-05-20/eros-femeller-jocs-amorosos.html

‘Eros femeller’ està format per poemes de fins a 45 autors, a banda d’alguns d’anònims, dedicats a la fascinació i el goig per la bellesa femenina i les dificultats i restriccions per gaudir de les passions.

L’Antologia Palatina és un florilegi de quinze llibres d’epigrames de temàtica diversa: la mort, els oracles, endevinalles i enigmes, preguntes de lògica o màximes moralitzants. Milers d’epigrames d’una miríada de poetes grecs, compilats a Bizanci cap a l’any 900 per Constantí Cèfalas a partir de garlandes de Melèagre de Gàdara, Filip de Tessalònica o Estrató de Sardes, entre d’altres, i que va patir estiraments o escurçaments, com ara la recopilació de Màxim Planudes al segle XIV. L’obra va ser víctima de l’oblit i no conegué la seva edició moderna fins al segle XVIII, a partir d’un manuscrit del X conservat a la Biblioteca Palatina de Heidelberg, tot i que s’havia descobert el 1606. De la part més extensa del manuscrit, el Palatinus Heidelbergensis Graecus, prengué el títol el conjunt d’epigrames amb el nom d’Antologia Palatina, mentre que una part més breu se la va endur Napoleó a París el 1797, on fou redescoberta el 1839. Les flors de l’antologia recollien 15 segles de tradició epigramàtica, des d’època hel·lenística fins al Renaixement, roses d’una bellesa desigual, però amb frescor poètica i espines punyents. Aquesta garlanda d’epigrames va satisfer també amb una ars amandi la curiositat d’aquells amants insaciables que, assedegats, van tastar el nèctar d’Afrodita. El llibre XII està dedicat a l’amor pederàstic —no confondre amb el que avui dia entenem per pederàstia—, editat a la mateixa Adesiara amb el títol Eros gai, amb traducció de Jaume Juan Castelló i introducció de Sergi Grau. El mateix Sergi Grau i Àngel Martín tradueixen ara al català el llibre V, completant així els llibres sobre temes eròtics amb els poemes d’amor heterosexual, on es van colar tres epigrames de Plató —d’autoria discutible— i un d’una dona en un gènere tan patriarcal, el de Nossis de Lòcrida, poe­tessa grega del segle IV aC que ens recorda que no hi ha res més dolç que l’amor. Aquest Eros femeller està format per poemes de fins a 45 autors, a banda d’alguns d’anònims, dedicats a la fascinació i el goig per la bellesa femenina i les dificultats i restriccions per gaudir de les passions de l’Eros amb llibertat i satisfacció plenes. Abunden els elogis del cos femení i la queixa i el lament dominen els amants, que es veuen sotmesos al caràcter mudable i al caprici de les persones estimades, a dones que es reivindiquen amb el no és no, però amb noms que, com recorden els traductors, sovint constitueixen una veritable pornonímia: noms de meuca, que en grec antic acostumen a ser de gènere neutre i que transformen les dones de subjecte en objecte sexual. Sovint s’és inclement amb la vellesa femenina, es prefereix cardar de franc que cobrant; no poques vegades es cerca la complicitat d’una llàntia com a confident fidel d’amors i transgressions nocturnes; i els amants s’armen contra Eros amb la cuirassa de la raó, tot i que són vençuts quan aquest compta amb l’ajuda de Bacus, que sempre desemmascara la veritat i amb l’ajuda del vi fa libacions a l’amor i rememora cavalcades glorioses d’erotòmans i despulles postcoitals, fins i tot dels que sovint renuncien als llits adúlters i canten l’himeneu, com el cínic Diògenes, a la seva pròpia mà. L’edició bilingüe satisfà la curiositat filològica dels coneixedors del grec antic, o la parafília dels profans que gaudeixen embadalits de la bellesa dels caràcters grecs però són sords a la seva música. El català de la traducció no fa cap concessió al pudor i atempta contra la hipòcrita decència, com no podria ser d’una altra manera per no trair l’essència de l’epigrama; els amors furtius i els jocs amorosos arriben sempre fins al final i ofereixen sense embuts ofrenes a la carnalitat de Venus. Portada del libro Eros Fameller. Eros femeller (Antologia Palatina, llibre V) Diversos autors Introducció i traducció de Sergi Grau i Àngel Martín Adesiara Editorial. 323 pàgines. 16 euros MANEL GARCIA